Matí de reflexions

Bon Dia a Tohom,

M’he llevat i m’he posat a reflexionar sobre les avantatges d’estar PRIM, de cop i volta he decidit fer-ne una llista que vull compartir amb vosaltres.

  • Sentir-me bé, molt bé!!!
  • Fer millor l’amor.
  • Poder esquiar, nedar i practicar esports sense bufar com un bou cansat.
  • Poder jugar amb la mainada sense por de res.
  • De segur que se m’allarga l’esperança de vida
  • Estar de més bon humor i millor actitud davant la vida.
  • Millorarà la meva autoestima.
  • No cansar-me així que em moc.

Aleshores després de la llista he començat a fer una sèrie de reflexions que també ens poden ajudar.

  • Encara no sé perquè no m’aprimo, si veient la llista no té cap sentit estar gras, suposo que em fa por afrontar els problemes o acceptar la realitat. Aprimar-se comporta esforç i constància i jo sóc un manta.
  • Tinc poca tolerància a la frustració i es per això que quqn em sento frustrat , menjo!!.
  • Es per això que he començat a escriure aquest blog, crec que em pot ajudar a que a partir d’avui comenci a actuar diferent.
  • Haig d’aplicar aquell munt de teories que he acumulat durant molts d’anys de lectura i que m’ha fet un expert, jo diria fins hi tot un diplomat amb teoria de l’aprimament i que per desgràcia no n’he aplicat mai ni una.
  • El passat NO t’afecta, ja ha passat i no hi pots fer res per canviar-lo, el futur NO t’afecta, el pots canviar només depèn de TU, viu l’AVUI intensament.
  • Estic sòl davant del problema, no s’hi val fer-te la víctima, ningú ja no t’escolta, si estàs gras es per que vols.

He arribat a una reflexió que podriem dir-ne la conclusió final ” NINGÚ ET POT AJUDAR, HO FARÀS TU TOT SÒL !!!” sembla mentida que hagin calgut més de quaranta-quatre anys per arribar a fer aquesta reflexió quan cada matí em miro al mirall.

He aprofitat l’avinentesa per recordar els moments més impactants que se m’han quedat gravats a la ment

  • El meu company de classe, anomenat EL FESTIVAL, que només em feia la punyeta, després de tants d’anys encara recordo amb amargor les seves putades.
  • Quan es van barallar els meus pares per culpa meva per voler veure una película a la televisió.
  • El meu pare m’exigia massa i només recordo una vegada que jugués amb mi. ( es va morir quan jo tenia setze anys).
  • Quan vaig robar una nou de la tenda del costat de casa.
  • Quan vaig trinxar el cotxe del meu pare.
  • La mort del meu pare, els sentiments de impotència que vaig tenir.
  • Les circumstàncies que van rodejar la mort d’un meu amic sortint d’una nit de farra.
  • La mort de la iaia Tresina a la Rambleta.
  • Quan el meu cap de taller va plegar la tovallola al lavabo, estrany no!, doncs sempre ho he recordat.
Bé fins aqui les meves reflexions, déu n’hi do quina buidada.
Encara em queda per explicar-vos una cosa que m’ha canviat el rumb, però això serà en una altre estona,…
Feu bondat…



    Leave a Reply